La nostàlgia ha protagonitzat el mig dia de hui, nombrosos veïns i veïnes s’han acostat fins al “badén de Rico Lucas”, on la Rondalla Coral “Monte de la Sal” ha presentat la VI edició de T’en recordes de … dedicada al Saló Monterrey .
Amb una exposició de fotografies de festes i celebracions que van tenir lloc a la sala ha començat la jornada, suscitant els records i les anècdotes que aquelles parets van albergar, multitud d’anècdotes, balls, trobades, rialles … “em vaig fer novia precisament quí a Monterrrey “,”uns records fenomenals, em dóna senitment”,”han disfrutat molt, tinc a els pèls de punta”. El Monterrey ha marcat la joventut de diverses generacions de pinosers i pinoseres i d’altres localitats durant els anys 50, 60 i 70.
“Este año le ha tocado al Monterrey, una joya de Pinoso, no queda persona que no haya pisado ese salón, hemos pasado millones personas por ahí” ha dit Vicente Hernández, director de la Rondalla Coral a la inauguració d’aquesta edició de T’en recordes de … també ha aprofitat per agrair a l’Ajuntament la seua col·laboració, a tots aquells que han aportat fotografies, així com als familiars de qui va ser l’artífex del Monterrey “Viscot”, Juli Muñoz, que ha acudit en representació de la família també ha agraït la tasca i homenatge de hui per part de Monte de la Sal. La presidenta de l’agrupació, Pepita Albert ha fet esment a alguns dels seus records a la sala “jo em vaig emocionar l’altre dia perquè hem passat moltes coses tots els de la nostra edat”. Inma Brotons, edil de Protocol i César Pérez, regidor de Festes, en representació de l’ajuntament han disculpat l’alcalde de Pinós, Lázaro Azorín que no ha pogut assistir-hi, i han agraït la tasca de l’agrupació que posa en valor la història del Pinós amb els seus records “estem molt orgullosos de la tasca que feu i del que recopileu i ens feu recordar”, ha dit César Pérez.
Entre les fotografies exposades es troba el primer casament que es va celebrar al saló, la del fill de “Viscot”, propietari de la sala, Tito amb Julia Picó o l’última, el 25 aniversari del casament d’Emilio Galiana i Pepita Albert, a més d’altres matrimonis, batejos, festes del ball de la pinyata o de Cap d’Any. També el que possiblement siga l’últim vídeo del Monterrey, realitzat per Emilio Galiana 4 dies abans que desaparegués l’any 2000 “vaig fer un vídeo mostrant els restes del que quedava d’una cosa que ha sigut molt entranyable per als pinosers, el Monterrey vol dir molt per tota la nostra generació “.
La música en aquesta ocasió ha estat compartida, qui s’han acostat fins allà ha participat en un karaoke organitzat per la Rondalla-Coral, cançons de l’època corejades pels veïns i veïnes han portat a la memòria de molts les divertides nits del saló.
No ha faltat el vermut tan típic d’aquells anys, en què s’ha ofert “palom” i “canari, tal com es feia abans.
El Saló Monterrey va ser una de les sales de festes més importants de la zona, cada cap de setmana multitud de persones d’altres localitats, a més dels veïns i veïnes del Pinós acudien al saló, generacions que van viure la seva joventut entre aquelles parets.
L’any 1951, Vicente Muñoz, “Viscot”, va obrir les portes del Saló Monterrey, es va obstinar a oferir una sala de festes per als veïns i veïnes del Pinós que es va convertir en un dels punts de trobada més importants de la zona. Abans en el mateix lloc i també gràcies a “Viscot” hi va haver una sala de festes, el Palau del Marbre que aviat es va quedar petit i va donar pas al Saló Monterrey.
La major sala de festes amb què ha comptat Pinós disposava de guarda-roba, sala de ball, barra, un gran escenari per on van passar les grans orquestres del mateix, “Els Mover’s”, “Els Teyde’s” Esther Luz o la “Turekán” que van posar música a les nits de festa, tots ells reflectits hui també a l’exposició fotogràfica i fins i tot comptava amb piscina.
Fins als anys 70 va ser el lloc de trobada predilecte de diverses generacions, però, en esta dècada van començar a aparèixer les discoteques que van substituir als salons de balls i les guitarres elèctriques van destronar als grup musicals. En esta dècada l’activitat va ser decreixent, tot i que es va mantenir fins i tot després de la mort de “Viscot”, el 1975, un mes abans de començar la Fira i Festes, els seus familiars van respectar la seua voluntat i van obrir les portes durant la setmana gran de Pinós perquè actuaren les orquestres que havien estat contractades per ell.
El Monterrey va continuar diversos anys en funcionament, tot i que en comptades ocasions, banquets de casaments, lliuraments de trofeus organitzats per l’Ajuntament, balls de pinyata o Cap d’Any, van ser els últims esdeveniments que va viure el Saló Monterrey.
Les seues parets amb firmes dels que van actuar durant anys a la sala de festes van ser demolides l’any 2000.
