Des de hui dijous, 7 de març, i fins el pròxim dia 22 de març, el Centre Cultural del Pinós acull l’exposició “Dones de la República fent Història”, que ha sigut inaugurada esta vesprada amb la presència de la presidenta de Dones en Acció de Xirivella, Carmen García Albero, i l’experta en coeducació Elena Simón.
La regidora d’Igualtat i LGTBI, María José Moya, encarregada de presentar a les ponents, ha coincidit a assenyalar que es tracta d’una mostra que homenatja dones de la història d’Espanya que, malgrat les seues aportacions, no solen aparéixer en els llibres de text. Per a l’edil del àrea “es tracta d’un acte de justícia reconéixer la labor d’estes dones”.
A més també ha agraït a Dones en Acció de Xirivella i Empar Tormo, de la Plataforma el Pinós contra la Violència de Gènere, que puga vindre esta exposició al Pinós dins els actes del 8M i ha recordat que demà divendres tindrà lloc l’acte institucional a les portes de l’ajuntament.
Integrants del departament Serveis Socials de l’ajuntament del Pinós es trobaven entre el públic, així com diversos ciutadans que no s’han volgut perdre l’acte.
Els corredors del Centre Cultural s’han omplit de rostres de dones i les seues històries, cartells del període de la República i portades d’obres literàries escrites per estes figures rellevants que van aportar molt a la història d’Espanya, encara que hui dia moltes d’elles siguen desconegudes.
Tot això es mostra estructurat temàticament, presentant a dones que van ostentar càrrecs públics o que parlen de l’àmbit laboral, mestres, arxiveres i bibliotecàries, intel·lectuals i científiques, escriptores i periodistes, esportistes, artistes i poetes de la Generació del 27.
Cal assenyalar que l’activista i experta en coeducació Elena Simón Rodríguez, que ha estat més de 30 anys treballant amb alumnat de secundària i batxillerat i ha sigut formadora de mestres. A més, és fundadora del Feminari d’Alacant. La regidora d’Igualtat i LGTBI, María José Moya, també la felicitat perquè el pròxim dia 11 de març serà doblement guardonada per la Universitat d’Alacant amb el Premi Igualtat 2024 pel seu Projecte Coeducart i a nivell individual per ser un referent del feminisme a Alacant i també a nivell estatal.
Per a Elena Simón estes exposicions, “posen en valor la necessitat de reconéixer una realitat a la qual no s’ha prestat l’atenció que mereixia, com és la labor realitzada per les dones en diferents camps del coneixement, la cultura o la política, per a continuar avançant en tots els àmbits i, per descomptat, en l’educatiu”.
Estes últimes dècades, eixe avanç en educació és i ha sigut determinant per als canvis i les transformacions de les normes, les lleis i els costums. Però ha de contindre també elements d’aprenentatge de la Igualtat, per a dones i per a homes i això es pot aconseguir a través de l’enfocament de gènere, una metodologia que s’ocupa en el treball amb persones, per a no reproduir el sexisme i per a promoure la Igualtat entre dones i homes.
Per a Carmen García, “no ha sigut una tasca senzilla rescatar-les de l’oblit històric al qual les van sotmetre”. Per això ha reivindicat que la història d’estes dones cal contar-la i donar importància al seu treball durant els anys de la II República i la guerra, recordant que res més acabar el conflicte bèl·lic moltes d’elles van haver d’exiliar-se, convertint-se en depositàries de gran quantitat de material que hui permet recuperar bona part de la nostra història recent en esta exposició itinerant, que se centra en l’etapa de 1931 a 1936.
García ha reiterat el seu agraïment a l’Ajuntament del Pinós i a la seu edil d’Igualtat, María José Moya, així com a Empar Tormo, de la Plataforma El Pinós contra la Violència de Gènere, per haver possibilitat que quatre d’estes exposicions itinerants arriben al Pinós, destacant que la inaugurada hui és de les primeres itinerants del col·lectiu que presidix, que va sorgir d’una investigació iniciada en 2006 i ha anat evolucionant en contingut i format.
Per a ella és important continuar incorporant nous noms que han anat sorgint a través de les dades que investigadors van descobrint en els arxius de biblioteques, universitats, premsa… com és el cas de Manolita Luque Albalá, qui va destacar per ser la dona amb major presència en la vida política d’Alacant durant la II República.
