Joaquín Ruiz ha seleccionat per als Mitjans de Comunicació Municipals diverses cites del pregó del seu germà Pepe, en les quals rememora els seus records i vivències en les Setmanes Santes del Pinós esdevingudes en la seua infantesa i joventut (dècades dels anys 50, 60, 70 i 80), que s’han pogut escoltar a través de les veus dels seus tres fills.
Per a Joaquín, aquestes cites reflecteixen la passió i l’amor que ell sentia pel seu benvolgut poble, i especialment per la seua adorada Setmana Santa.
- L’ambient de Setmana Santa que es vivia a la casa dels seus pares i avis:
Vaig nàixer al Pinós, en una casa del “bulevard” on es respirava per tots els costats l´olor de Setmana Santa.
…Els Divendres de Dolors, el Nostre Pare Jesús era portat fins a ma casa. Quan arribaven a poqueta nit i sentia tocar el badall de la porta, m’apressurava a obrir i a dir-li a la meua àvia Pura que Juano Marín, Julio Durà i algun que altre portaven al “Senyó”. Un enorme tremolor m’entrava per les cames i un nerviosisme que coneixia d’altres vegades m´eriçava i em posava els pèls de punta.
- L’aroma bucòlica i poètica de la naturalesa en la primavera:
…les lileres de l’hort que hi havia al fons del corral, començaven a omplir-se de flor i el seu aroma anunciava com tots els anys, que prompte les dones de ma casa s’afanyarien a obrir els cofres i els baguls i traurien la roba per vestir la Mare de Déu (la Soledat) i el Nostre Pare Jesús (el Nazareno).
- El seu esperit col·laborador i de lliurament a la Setmana Santa:
…Jo intentava ajudar en tot allò que fora necessari, bé collin liles, bé netejant les andes, bé ficant-me per davall d´aquestes andes per posar el tornavís que subjectava la imatge o bé fent tot el que em manaven.
…Els Dimecres Sants a la nit o els Dijous Sants al matí me n´anava a buscar a Vicent el Pinyó i li ajudava a posar els espins, la heura i els clavells de tela als peus del Crist. A continuació, acompanyava a Enriquito Mira a collir els pins per l’ornamentació del Pas del Crist de la Bona Mort.
…No hi havia al poble un Ressuscitat. Però sempre que hi ha problemes apareixen les solucions. El senyor cura Don José Torà i el seu germà Don Domingo es van arromangar i juntament amb mi i algun que altre entusiasta, vam disfressar al Sagrat Cor de Jesús amb una túnica blanca i el vam pujar damunt d’unes andes, que vam pintar amb presses i carreres. I va eixir la processó.
- Innombrables anècdotes:
…Per aquella època, va caure en les meues mans una revista d´aquesta pel·lícula, La túnica sagrada, i jo amb molt de gust la vaig passar a mans del Tio Xufero perquè aprofitara de model per a fer els cascos dels romans.
…He de comentar que des de la renovació de la nova Centúria Romana, jo ocupava un lloc privilegiat en la seua formació, era l’últim de la filera, i junt a mi a l’altre costat estava Enrique el de Nanías. Quan desfilàvem fora del Pinós el públic deia: ”Mireu quines xiques més serioses i més guapes!”, i nosaltres a tragar saliva, perquè clar, no érem xiques.
- La col·laboració de tot el poble en la Setmana Santa:
…Olegario, el corretger, va omplir el seu taller de cuir i d’aplics daurats per tal de fer els corretjams, les manyoples, les sandàlies i les polaines, i Vicent el Pinyó ens va proporcionar moltes teles per fer les túniques i les capes. Els seus tallers eren un anar i vindre dels futurs soldats romans.
- La serietat i la professionalitat dels romans:
…No oblide la caiguda dels armats i posteriorment de la Centúria Romana a l’Església en la vigília del Dissabte Sant a la nit. Eren uns moments molt emocionants per a viure´ls. Et feies el mort i no et movies de la posició en què havies caigut. S’escoltava l’admiració i els comentaris en veu baixa de la gent i algú que altre lament d’alguna dona que amb la caiguda li xafàvem la falda, però com que els armats estaven morts en aquells moments, no tenia més remei que aguantar-se i aguardar la “resurrecció” de l’armat.
- L’alegre melancolia que brolla del seu amor i passió pel seu poble i per la seua setmana Santa:
…Lo cert es que enyore amb una agradable melacolia tot eixe món tan especial que he tingut el privilegi de viure i disfrutar. No puc oblidar els anys daurats de la meua infantesa viscuts al Pinós en la seua Setmana Santa, i estic convençut que he pogut transmetre a la meua dona i als meus fills eixe especial respecte i estima al nostre poble i a les seues tradicions.
