Una xarrada per recordar a dues dones símbols de la lluita pels drets de la dona i la llengua autòctona

Fecha:

Categorias: Concejalía Cultura y juventud, Concejalía igualdad, Noticias

Una xarrada per recordar a dues dones símbols de la lluita pels drets de la dona i la llengua autòctona

Esta vesprada ha tingut lloc la xarrada “La nostra literatura: escriptors i escriptores actuals. Montserrat Roig i M. Aurèlia Capmany“, dins els actes del Mes de la Dona, que s’ha encarregat d’oferir M. Àngels Francés, professora de la UA.

Francés, es Doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa, i des de hui membre electe de L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que ha elegit hui les set noves acadèmiques amb les quals renovarà un terç dels seus membres. Si fins ara la institució comptava amb quatre dones, ara hi haurà deu dones i onze homes.

Empar Tormo, membre de la Coordinadora per la Llengua Terres del Vinalopó, s’ha encarregat de presentar a la ponent, M. Àngels Francés, recordant que no és la primera vegada que ens visita i que el seu bagatge fa d’ella la persona idònia per posar en valor la vida i obra d’estes dues icones per al feminisme, referents per a les noves generacions.

L’acte ha estat organitzat per la Coordinadora per la Llengua Terres del Vinalopó, la Plataforma “El Pinós contra la violència de gènere” i “Cau d’arrels” Associació pel Patrimoni històric i cultural i les regidories d’Igualtat i Cultura-Joventut de l’Ajuntament del Pinós. S’ha portat a terme al Centre Cultural i ha comptat amb l’assistència de públic estudiantil, docents, membres de diferents col·lectius i l’edil d’Igualtat, M. José Moya.

Francés, ha iniciat la seua ponència recordant la pèrdua, fa 30 anys, de Montserrat Roig i M. Aurèlia Capmany, escriptores i feministes en la nostra llengua, que van ser tot un emblema en temps del franquisme i la transició. Dues intel·lectuals compromeses políticament, feministes i activistes i estan entre les autores més rellevants de la literatura catalana del segle XX.

Les seues vides es creuaren als anys 60, quan Capmany era ja una escriptora coneguda, influint decisivament en la jove Montserrat Roig, que acabaria sent la primera escriptora mediàtica en una època on era necessari estrenar un nou llenguatge.

Elles van ajudar a inventar-lo, amb clau constructiva, desobedient, fent entendre d’on veníem i cap a on anàvem. També era precís un nou esperit crític, i elles ajudaren a encarnar-lo. Treballadores infatigables, sense pèls a la llengua i sobretot lliures, van escriure des del pensament progressista i des de la rebel·lia.

Com denunciava en els seus textos, Montserrat Roig també va haver de suportar discriminacions per ser dona. Moltes de les seues obres, com La hora violeta, giren entorn de les seues experiències personals. De fet, la combinació d’assaig i novel·la és una de les característiques de gran part de les seues obres.

Tant ella com M. Aurèlia van reivindicar les ideologies d’esquerres amb militància i compromís cívic polític. Van posar feminisme com eix de vida. I destaquen per l’ús del català com llengua literària i de cultura, per alçar la veu i donar altra visió de les desigualtats amb mirada femenina, des de la crítica literària.

Però Montserrat també és recordada per la seua vesant periodística, defensant el corrent feminista i la memòria històrica del país, utilitzant en moltes ocasions les entrevistes.

Encara que en l’acte s’ha deixat clar que cal continuar en la lluita, el seu exemple pot servir com a inspiració i referència.

Per això, esta xarrada ha servit per destaca el seu paper com a dones en les lletres i donar visibilitat a les seues identitats com a referents femenins en tots els àmbits, un bagatge que durant molt de temps ha estat silenciat.

Te puede interesar

Ir al contenido